Perceived stress during social isolation due to COVID-19 and cognitive impact on young university students

Abstract

The long-lasting and uncontrollable nature of confinement as a measure to slow down the spread of COVID-19 represents a source of extrinsic and chronic stress that could affect cognitive processes, especially memory. The objective of this study is to analyze the influence of perceived stress during compulsory social isolation due to COVID-19 on daily memory and to explore the emotional impact of confinement. Participants were 128 young Colombian university students, who answered the Spanish version of the Perceived Stress Scale (EEP-10) and the Questionnaire on memory failures of daily life, according to their experience in the last month of confinement. The influence of global perceived stress, general distress and coping ability on memory lapses in daily life was analyzed using a factorial variance analysis. Participants reported emotions and thoughts associated with states of anxiety, depression, and stress during confinement. A significant effect of perceived stress on daily life memory failures was found, and a significant interaction between general distress and coping ability on everyday memory. These findings are in addition to those reported in previous studies on the negative impact of social isolation due to the CO-VID-19 pandemic on mental health. The association found between perceived stress and subjective memory complaints in university students may have repercussions in the educational field that must be studied in depth, considering the influence of coping capacity on cognitive performance in stressful situations.

La naturaleza duradera e incontrolable del confinamiento como medida para frenar la propagación de la COVID-19 representa una fuente de estrés extrínseco y crónico que podría incidir sobre los procesos cognitivos, especialmente en la memoria. El objetivo de este estudio es analizar la influencia del estrés percibido durante el aislamiento social obligatorio por COVID-19 sobre la memoria cotidiana y explorar el impacto emocional del confinamiento. Participaron 128 jóvenes universitarios colombianos, quienes respondieron a la versión en castellano de la Escala de Estrés Percibido (EEP-10) y al Cuestionario de Fallos de Memoria de la Vida Diaria, de acuerdo con su experiencia en el último mes de confinamiento. Se analizó la influencia del estrés percibido global, distrés general y capacidad de afrontamiento en los fallos de memoria de la vida diaria mediante un análisis de varianza factorial. Los participantes reportaron emociones y pensamientos asociados con estados de ansiedad, depresión y estrés durante el confinamiento. Se encontró un efecto significativo del estrés percibido en los fallos de memoria de la vida diaria, y una interacción significativa entre el distrés general y la capacidad de afrontamiento en la memoria cotidiana. Estos hallazgos se suman a lo reportado en estudios previos sobre el impacto negativo del aislamiento social por la pandemia de COVID-19 en la salud mental. La asociación encontrada entre el estrés percibido y las quejas subjetivas de memoria en jóvenes universitarios puede tener repercusiones en el ámbito educativo que deeben ser estudiadas a profundidad, dada la influencia de la capacidad de afrontamiento sobre el rendimiento cognitivo en situaciones de estrés.

La naturalesa duradora i incontrolable del confinament com a mesura per frenar la propagació de la covid-19 representa una font d’estrès extrínsec i crònic que podria incidir sobre els processos cognitius, especialment la memòria. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la influència de l’estrès percebut durant l’aïllament social obligatori per covid-19 sobre la memòria quotidiana i explorar l’impacte emocional del confiament. Hi van participar cent vint-i-vuit joves universitaris colombians que van respondre a la versió en castellà de l’escala d’estrès percebut (EEP-10) i al qüestionari d’errors de memòria de la vida diària, d’acord amb la seva experiència en l’últim mes de confinament. Es va analitzar la influència de l’estrès percebut global, el distrès general i la capacitat d’afrontament dels errors de memòria en la vida diària mitjançant una anàlisi de variància factorial. Els participants van reportar emocions i pensaments associats amb estats d’ansietat, de depressió i d’estrès durant el confinament. Es va trobar un efecte significatiu de l’estrès percebut en els errors de memòria de la vida diària, i una interacció significativa entre el distrès general i la capacitat d’afrontament sobre la memòria quotidiana. Aquestes troballes se sumen al que s’ha reportat en estudis previs sobre l’impacte negatiu de l’aïllament social per la pandèmia de covid-19 en la salut mental. L’associació trobada entre l’estrès percebut i les queixes subjectives de memòria en joves universitaris pot tenir repercussions en l’àmbit educatiu que han de ser estudiades amb profunditat, considerant la influència de la capacitat d’afrontament sobre el rendiment cognitiu en situacions d’estrès.